Rwanda en pau

Un dels arguments que s'acostumen a posar per fer veure, enganyosament, que l'arribada al poder de Paul Kagame resulta beneficiosa per a Rwanda, és el “miracle econòmic” que s'hi ha duit a terme aquests darrers quinze anys. Se'ls beslluma encara com a millors en la perspectiva de l'any 2020!

L'informe Doing business 2010 publicat per la banca mundial, o les anàlisis de l'ONG Transparency International van en aquest sentit.

N'hi ha, emperò, que qüestionen aquest plantejament i el consideren fals i enganyós.

Perquè, diuen, es tracta d'una economia en creixement molt fràgil, sobretot a causa de la seva dependència exterior gran. La majoria d'inversors són estrangers i l'ajuda exterior representa una cinquena part de la taula d'ingressos a Rwanda.

No tothom està convençut de les bondats d'aquesta economia rwandesa.

Gaspard Musabyimana, investigador i escriptor resident a Bèlgica, és dels que argumenten que les dades sobre Rwanda són totalment errònies.

Posa en qüestió igualment l'impacte del progrés a la rwandesa: “El 90% de la població viu de l'agricultura, un sector que només té el 3% del pressupost nacional”

El programa Visió 2020 té com a objectiu augmentar la mitjana del PIB per càpita a 900 dòlars. 10 anys després d'haver-se iniciat, més de la meitat de la població viu només amb 0,43 $ per dia.

Qui s'hagi afanyat a seguir de prop el context en què s'han preparat les eleccions presidencials a la República de Rwanda -dilluns, 9 d'agost de 2010-, s'ha pogut fer una idea cabal que els resultats n'eren més que previsibles: victòria aclaparadora, per segona vegada consecutiva, del líder rwandès Paul Kagame.

Com no les havia de guanyar, si ni tan sols ha permès que s'hi inscriguessin partits de l'oposició que tenien ganes de participar-hi?

Com no les havia de guanyar, si fins i tot alguns d'aquest líders van ser trobats decapitats pocs dies abans de la jornada electoral, mentre d'altres havien de romandre reclosos en presó domiciliària durant tota la campanya electoral?

La farsa electoral del 9 d'agost de 2010 s'ha acabat. Queda intacta, emperò, la complicitat vergonyosa de les grans potències occidentals, sobretot d'EUA i Regne Unit, que no s'han amagat de donar suport intens a les actuacions del Front Patriòtic Rwandès (FPR) que lidera Kagame amb mà de ferro i cara de pocs amics.

Una pregunta força assenyada que es pot fer la ciutadania amant de la democràcia seria aquesta: i, d'ara endavant, què cal fer per Rwanda?

En pegar una ullada als mitjans de comunicació que s'afanyen a mantenir el prestigi d'intentar ser objectius, hom s'adona de certes asseveracions que es van repetint una vegada i una altra:

- Cal rebutjar uns resultats electorals que s'han aconseguit amb un nivell tan baix de respecte democràtic cap als partits de l'oposició;
- Cal explicar la passivitat internacional davant d'una repressió governamental tan forta com la que s'ha exercit contra la llibertat d'expressió i d'associació;
- Cal donar una explicació a la ciutadania europea davant del fet que, entre els 1.394 observadors internacionals, acreditats per seguir de prop l'escrutini, no n'hi ha hagut cap d'europeu...

És bo tenir present que no són només les FDLR -que agrupen rebels hutu establerts a l'est del Congo- les que rebutgen els resultats electorals rwandeses.

També les forces democràtiques, respectuoses amb la legalitat vigent, -com és el cas de les Forces Democràtiques Unificades (FDU-Inkingi) que lidera la rwandesa coratjosa Victoire Ingabire Umuhoza, demanen que la comunitat internacional no reconegui els resultats aconseguits amb un escrutini tan poc democràtic; amb la convicció ferma que “és possible, per vies democràtiques, dur a terme reformes polítiques i institucionals en profunditat i pel benestar de tota la població rwandesa.”

Entre moltes d'altres iniciatives, som del parer que s'ho paga parar esment a una que va sorgir en ambients juvenils amb la denominació: Jambo aslb.

Va ser fundada el mes de gener de 2008 amb l'objectiu de promoure intercanvis socioculturals a la regió dels Grans Llacs i de conduir projectes relacionats amb la pau, la justícia, la cohabitació i el desenvolupament a la regió.

“Malgrat la indiscutible necessitat de la contribució de la comunitat internacional, el futur de Rwanda passa per una implicació forta de la joventut rwandesa. Aquesta té el deure moral, polític i cívic de lluitar per una nova Rwanda, una Rwanda millor; una Rwanda de la qual tots els rwandesos se'n puguin sentir orgullosos. Si la joventut rwandesa s'enfonsa dins la indiferència i la covardia, si afluixa davant l'opressió i el terror, tota la nació s'hi enfonsarà i afluixarà... Volem ser, per això, constructors del nostre destí!”

Amb un missatge tan engrescador com aquest, s'han proposat de manifestar-se públicament a Brussel·les, el mateix dia que es fan les eleccions presidencials a la República de Rwanda, 9 d'agost de 2010.

L'objectiu d'aquesta convocatòria davant la seu de la Comissió Europea (Rue de la loi, n°175 au Rond point Schuman, de 13h à 15h) és reclamar que la Unió Europea:

• - denunciï les violacions greus dels drets cívics i polítics durant el procés electoral, amb amenaces de mort, empresonaments abusius, tortures i assasinats.
• - anul·li qualsevol casta de finançament al govern dictatorial rwandés
• - s'impliqui activament en l'alliberament immediat de tots els presos polítics
• - es negui a reconèixer el govern sorgit de les eleccions del 9 d'agost.

D'ara endavant, què?
Continuar treballant per una Rwanda en pau...
sempre duent Rwanda al cor...

Senyora Michelle LaVaughn Robinson Obama:

Avui diumenge, 8 d'agost de 2010, vós sou a Mallorca. Siau-hi benvenguda!
Demà dilluns, 9 d'agost de 2010, són les eleccions presidencials a la República de Rwanda, on governa des de fa massa temps un militar anomenat Paul Kagame.

Si vos plau i vos lleu, pegau-hi una ullada i parlau-ne clarament amb el vostre espòs, Barack Hussein Obama II, considerat com l'home més poderós de la Terra.

Només llegint algunes pàgines de l'Acte d'un magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, podreu adonar-vos de certs aspectes que tenen molt poc a veure amb el comportament democràtic que es requereix avui dia, per a un governant respectuós amb els drets humans:

• Implicació de Paul Kagame en l'assassinat de militars disconformes amb les seves decisions, des dels mateixos inicis del seu alt comandament, 1990.
• Presència de Paul Kagame a les reunions preparatòries de l'atemptat presidencial que acabà amb la vida del president rwandès Juvénal Habyarimana i d'altres... (Mulindi, 31 de març de 1994)
• Voluntat manifesta de Kagame d'assaltar definitivament el poder, i crear una situació de conflicte civil en aquell país de l'Àfrica Central.
• Implicació de Kagame en les massacres de població civil a la ciutat nordenca de Byumba i als seus voltants, a finals d'abril de 1994.
• Implicació de Kagame en les massacres de bisbes i religiosos prop de Kabgayi, el mes de juny de 1994; del bisbe rwandès Mons. Nsengiyumva, d'altres bisbes, capellans i religioses; del capellà espanyol Isidro Uzcudun (assassinat el 10 de juny de 2000); del religiós català Joaquim Vallmajó; del capellà canadenc Claude Simard; del capellà croata Vijeko; de la religiosa belga Griet Bosmans, etc.
• Implicació de Kagame en les massacres de civils a Kibeho i als seus voltants, entre el 21-23 d'abril de 1995.
• Implicació de Kagame en la mort violenta de membres espanyols de Metges del Món -Manuel Madrazo, Flors Sirera i Luís Valtueña- ocorreguda el 18 de gener de 1997 a la localitat de Ruhengeri.
• Implicació de Kagame en la massacre sistemàtica contra la població civil hutu a Ruhengeri i als seus voltants durant els primers mesos de l'any 1997.
• I tant i tants d'altres crims horrorosos als quals fa al·lusió directa i explícita el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola (que no hi pot res de res, mentre Kagame continuï gaudint de la immunitat que li atorga la seva condició de president en actiu...)

Heu de saber que som molts els ciutadans d'aquesta illa mallorquina, -la que avui visitau,- que ens feim algunes preguntes senzilles, davant d'uns fets tan clars, des de fa molt de temps.

Ens agradaria compartir-les amb vós, perquè les transmetéssiu també al vostre ínclit espòs:

• Per què les diverses esglésies, i en particular l'Església Catòlica, no solament no diuen res sobre aquest president Paul Kagame, sinó que, segons sembla, fins i tot li donen suport?
  Tot i sabent que “Paul Kagame ordenà personalment l'assassinat de bisbes, capellans i religioses a Rwanda!”
• Per què el rei d'Espanya que vós visitau, el president espanyol José Luís Rodríguez Zapatero i tot el seu Govern, no solament no condemnen ni rebutgen Paul Kagame com a president de Rwanda, sinó que s'hi alien per presidir conjuntament certes iniciatives humanitàries de l'ONU abocades al fracàs més estrepitós? Quan saben i tenen ben aclarit que Kagame està implicat, per un magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, en l'assassinat de ciutadans i ciutadanes de l'Estat espanyol?
• Per què la comunitat internacional, autoqualificada de democràtica, -sobretot els Estats Units de Nordamèrica que presideix el vostre espòs, Regne Unit, Canadà, França, Bèlgica, Espanya o Alemanya- contemplen tan passivament l'arribada al poder una altra vegada -per 7 anys consecutius més- d'un president que ja duu 20 anys implicat en la comissió d'actes terroristes, atemptats presidencials, massacres massives, assassinats de contrincants, eliminació de l'oposició, tancament de mitjans de comunicació, etc.? Per què la comunitat internacional, en lloc de donar-hi suport, no fa res de res per impedir-ho?
• Per què l'Organització de Nacions Unides, -que té la seva seu central en territori nordamericà- en lloc de facilitar la retirada de l'escena política africana d'un líder que duu damunt les espatlles tantes malifetes, comeses durant tants d'anys seguits, no solament li dóna suport sinó que el tria per presidir una iniciativa tan lloable com la dels Objectius del Mil·lenni (eradicar la fam i la misèria arreu del Planeta)?
• Per què en ple segle XXI hem d'acceptar tan passivament comportaments governamentals molt més propis de temps ancestrals, en un país africà com Rwanda, i no n'incrementam els esforços per establir-hi una democràcia veritable, que permeti l'expressió lliure de totes les veus i opinions ciutadanes?

No serà, senyora Obama que la democràcia veritable fa massa por a qui no la practica ni hi creu?

Per a certa gent d'aquesta illa de Mallorca que vós visitau avui, tenim una resposta possible davant de tots aquests fets tan simples. La vos volem fer avinent, per si teniu a bé d'encomanar-la també al vostre espòs:

“Cervells, totalment malignes,
en aquest món ja dominen.
Cervells, que són més benignes,
arraconats hi perviuen.”

Molt agraït a l'atenció que vulgueu prestar a aquest escrit, vos saluda atentament,

Cecili Buele i Ramis,
fill de pare africà i de mare mallorquina

Davant del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, alguns testimonis es mostren especialment explícits a l'hora de declarar i explicar les intencions de l'APR/FPR d'atacar membres de l'Església Catòlica, molt especialment els missioners que duien més anys servint el país.

Membres de l'APR/FPR atribuïen a aquesta institució eclesiàstica, entre d'altres motivacions, la culpa de la pèrdua del poder l'any 1969, després de segles d'haver-lo exercit gairebé en exclusiva.

Això comportà fets criminals contra religiosos i missioners, tant rwandesos com estrangers. Entre d'altres, és el cas del bisbe Mons. Nsengiyumva, d'altres bisbes, capellans i religioses, el capellà espanyol Isidro Uzcudun (assassinat el 10 de juny de 2000), el religiós català Joaquim Vallmajó, el capellà canadenc Claude Simard, el capellà croata Vijeko, o la religiosa belga Griet Bosmans...

El magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, s'endinsa en el seu Acte del Sumari 3/2.008-D fins a les entreteles dels detalls més precisos, a l'hora de reflectir-hi dades i circumstàncies que n'aclareixin els fets.

El cas del capellà espanyol Isidro Uzcudun n'és un bon exemple.

L'assassinat d'aquell capellà va ser considerat i tractat com un simple assumpte de delinqüència comuna, centrat en el robatori com a mòbil del crim (tot i que s'hi trobaren quantitats importants de doblers fàcilment localitzables, al seu despatx parroquial).

Se sabia que els capellans espanyols, especialment Isidro Uzcudun, disposaven de molta informació i mantenien una xarxa de relacions socials i comunals força extensa, en relació amb els esdeveniments que havia patit aquella zona de Rwanda.

També era públic que Isidro Uzcudun s'havia mostrat molt crític amb les autoritats locals de l'FPR/APR de Mugina/Kabgayi. No només per la gestió pública realitzada en temps passats sobre els esdeveniments de l'any 1994, (inclosa la mort de bisbes, religiosos i religioses de Kabgayi), sinó sobretot els darrers anys, abans de ser assassinat.

Segons aquests testimonis diversos, Paul Kagame havia ordenat personalment l'assassinat de bisbes, capellans i religioses a Kabgayi, Gakurazo l'any 1994 (pàg. 64, TAP-007, TAP-003, TAP-043 i TAP-002)

(CONTINUARÀ)

Una de les aportacions extraordinàries que inclou l'Acte del Sumari 3./2.008-D, que “acorda, mana i signa” a Madrid el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, és la informació que s'hi recull, relativa a l'estructura política i militar rwandesa, al front de la qual romania Paul Kagame a la dècada dels anys 90.

S'hi pot veure que, arran de la invasió militar de Rwanda que, des d'Uganda, realitzà l'Armada Patriòtica Rwandesa, l'aleshores major Paul Kagame -qui es trobava en període de formació militar als EUA, sembla que al Fort Bragg- arribà el 13 d'octubre de 1990 al territori controlat per l'Armada Patriòtica Rwandesa, amb la finalitat de fer-se càrrec de l'Alt Comandament Militar.

Li'l enviava el president d'Uganda, Yoweri Kaguta Museveni, perquè se n'ocupàs, després que n'hagués mort el titular, Fred Rwigema, segons sembla, assassinat pels majors Peter Baingana i Chris Bunyenyezi.

Malgrat la negativa inicial d'aquests dos militars, Kagame n'arribà a prendre possessió una setmana després, el 22 d'octubre de 1990. Aquell mateix dia els dos majors, Baingana i Bunyenyezi, foren assassinats en circumstàncies encara no del tot aclarides.

S'iniciava, així, la instauració del terror intern i l'assumpció incontestable i indiscutible de totes i cadascuna de les ordres emanades de Paul Kagame.

Pertot arreu s'estengué la por a patir la mateixa sort o una altra d'anàloga.

Aleshores, el grau de confiança més alt quedava reservat per als militars procedents d'Uganda. Eren els més ben considerats per Kagame. Després venien els militars procedents de Tanzània. Llavors els militars procedents de Burundi. En quart lloc, els militars procedents del Congo. I finalment els militars procedents de Rwanda (eren els més mal considerats, se'ls vigilava molt de prop i se'ls tenia molt poca confiança).

A dalt de tota aquella estructura política i militar estava situat el comandant en Cap de l'Alt Comandament Militar, el general major Paul Kagame.

D'ell sortien directament totes les ordres precises per a la majoria de les operacions militars o d'intel·ligència. En qualsevol cas, Kagame era el responsable darrer, a qui se li demanaven instruccions, en cas que no s'hi veiessin clares les ordres, tant en relació amb crims comesos contra rwandesos, com expatriats, com congolesos.

A partir del general major Paul Kagame es crearen dos canals de transmissió d'ordres militars: l'estructura regular de l'exèrcit de l'APR, atribuït al Comandant de la Unitat de l'Alt Comandament Militar (general major James Kabarebe, assistent militar directe de Kagame) i l'estructura paral·lela del servei d'intel·ligència militar o dels serveis secrets de l'APR (general major Kayumba Nyamwasa -fins al juliol de 1994-, substituït pel tinent coronell Karake Karenzi.)

Aquests eren els 4 més alts responsables, polítics i militars, referenciats de forma precisa en els crims internacionals detallats a les diligències d'investigació realitzades; crims comesos tant a Rwanda com al Congo.

Totes dues xarxes s'encarregaven de planificar i executar ordres militars o terroristes precises.

Mentre l'exèrcit tenia encomanades les grans operacions militars, els serveis secrets es reservaven per a accions amb objectius específics, realitzats per comandos altament qualificats per a atacar persones o objectius preestablerts:

• operacions d'eliminació sistemàtica de població civil;
• o de persones qualificades com a molestes o oposades a les estratègies i desitjos de l'APR/FPR;
• dirigents del partit polític MNRD que ocupava el poder aleshores;
• religiosos considerats com a col·laboradors del règim polític que es pretenia combatre;
• responsables locals o persones simplement desfavorables a l'FPR;
• líders polítics hutu en el punt de mira de ser eliminats;
• líders polítics, quadres de partits, activistes de la societat civil i defensa de drets humans, religiosos, líders d'opinió, fins i tot de l'ètnia tutsi si convenia...

Arribat a aquest punt, el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional esmenta la figura de Joaquim Vallmajó.

S'hi manifesta que certes informacions d'intel·ligència militar, l'any 1992, feien referència a un religiós espanyol o blanc que freqüentava centres de dispensació de medicaments i centres de desplaçats per la guerra... Aquestes informacions d'intel·ligència circularen per membres de l'APR, en tenir constància que el religiós espanyol transmetia informacions a l'exterior de Rwanda...

(CONTINUARÀ)

Qui són tots aquests TESTIMONIS PROTEGITS, TAP002, TAP003, TAP004, TAP006 i TAP007, que han anat apareixent a l'Acte del Sumari 3/2.008-D que instrueix el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles?

El testimoni protegit TAP002 (pàg. 122) és un militar de l'Armada Patriòtica Rwandesa, pertanyent a l'ètnia tutsi, nascut a Mbarara (Uganda), amb un coneixement extens de fets criminals ocorreguts a Rwanda.
Sobretot des que l'any 1988 s'incorpora a l'exèrcit d'Uganda i posteriorment, l'any 1991, a l'Armada Patriòtica Rwandesa.
Roman adscrit a l'Alt Comandament Militar de l'APR fins novembre de 2001, quan fuig cap a Uganda, en tenir coneixença que l'APR el vol matar. Segueix, així, el camí de l'exili.

El testimoni protegit TAP003 (pàg. 43) és un militar de l'APR, pertanyent a l'ètnia tutsi, nascut a Gitagata, localitat situada a la Prefectura de Kigali-Rural, de Rwanda, amb coneixença extensa de fets criminals ocorreguts al país.
Sobretot des que el 6 d'octubre de 1990, (5 dies després que s'iniciï des d'Uganda la invasió de Rwanda), roman integrat en unitats militars especials diverses i d'elit: Batalló 9è, la Yankee Combined Mobile Force, la Sierra Mobile Force, el Batalló 59è, el Network Commando, la Directorate Millitary Intelligence, el Departament d'Investigació Criminal, el Departament Counter Intelligence.
Acaba adscrit a les unitats de combat que operen a la República Democràtica del Congo, fins que el 4 de febrer de 2001 pren la decisió de seguir el camí de l'exili, cap a Uganda.

El testimoni protegit TAP004 (pàg. 36) és un militar de l'APR, pertanyent a l'ètnia tutsi, coneixedor extens de fets criminals ocorreguts a Rwanda.
Sobretot des que l'any 1990 s'incorpora a l'APR, a Uganda, on inicia la seva formació militar.
Posteriorment s'uneix al front de Gashenyi (localitat de Muvumba, pertanyent a la Prefectura de Byumba), fins al 25 de febrer de 2001, quan formalitza la seva dimissió i desmobilització del seu lloc dins l'exèrcit de l'APR, i segueix el camí de l'exili.

El testimoni protegit TAP006 (pàg. 31) és un civil, pertanyent a l'ètnia hutu, amb un coneixement extens de fets criminals ocorreguts a Rwanda.
Molt particularment des que el 19 de juliol de 1994 és nomenat secretari general del Govern de Rwanda fins al 22 d'agost de 1994, que és nomenat cap dels Serveis Secrets Civils del Govern polític i militar de l'APR/FPR.
També exerceix el càrrec de cap del Barreau Central National de la Interpol, amb seu a la capital rwandesa, Kigali.
Tots dos càrrecs, els ocupa de forma continuada, a Rwanda, fins al 31 d'agost de 1995, en què decideix dimitir-ne, després d'haver pres el camí de l'exili.

El testimoni protegit TAP007 (pàg. 59) és un militar de professió, pertanyent a l'ètnia hutu. Ha fugit a Uganda l'any 1973 i des de l'any 1990 pertany a l'organització política Front Patriòtic Rwandès, a Uganda.
Fins que dimiteix com a secretari de logística de l'FPR a Jinja/Uganda, el mes d'octubre de 1993. Tot i que decideix de mantenir-se com a membre de l'organització de l'FPR, per por a ser eliminat.
Amb un coneixement extens de fets criminals ocorreguts a Rwanda, molt particularment des que, a més de servir l'aparat polític de l'FPR, dona suport a l'APR, des de la rereguarda, a la seva localitat de residència a Uganda en aquell moment, concretament a Jinja).

Com es pot veure, tots aquests TESTIMONIS PROTEGITS són homes, hutu o tusi, civils o militars, experts coneixedors de crims comesos a Rwanda, sobretot a la dècada dels anys 90.

(CONTINUARÀ)

Per si no bastaven les QUATRE accions terrorífiques esmentades fins ara, en les quals roman implicat directament el general major Paul Kagame, president actual de la República de Rwanda, el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, compleix amb el seu deure d'esmentar-ne moltes més, al llarg de les 182 pàgines de què consta l'Acte del Sumari 3/2.008-D, de 6 de febrer.

És el cas de:

• la mort violenta de membres espanyols de Metges del Món -Manuel Madrazo, Flors Sirera i Luís Valtueña- ocorreguda el 18 de gener de 1997 a la localitat de Ruhengeri;
• com també la massacre sistemàtica contra la població civil hutu a Ruhengeri i als seus voltants durant els primers mesos de l'any 1997.

La coincidència de diversos testimonis protegits porta el magistrat-jutge a extraure'n algunes conclusions que deixen ben malparat el president actual de la República de Rwanda, Paul Kagame.

El testimoni protegit TAP004, esmenta davant del magistrat-jutge certes operacions militars, obertes i sistemàtiques, contra la població civil a la zona nord de Rwanda, en particular a la zona de Mutara (Muvumba/Byumba), on la població civil majoritàriament hutu va ser atacada i massacrada sistemàticament; en algunes localitats fins i tot va ser eliminada per complet.

Es concentra, així i tot, en els fets criminals en els quals fou testimoni directe com a Oficial d'Intel·ligència de la Gendarmeria de Ruhengeri.

També els testimonis protegits TAP002, TAP003, TAP006, TAP007 en confirmen i n'amplien la feta.

L'Acte del magistrat-jutge, en recollir les aportacions que hi fan aquests testimonis protegits, indica que els tres membres de Metges del Món disposaven d'informació sensible sobre les massacres realitzades per l'Armada Patriòtica Rwandesa (APR) en relació amb la població civil hutu.

Una informació relacionada en certa manera amb el dispensari i les localitats més properes que eren objecte del projecte d'assistència sanitària de l'organització esmentada als voltants de Ruhengeri.

Una informació que havia estat obtenguda directament d'un testimoni/supervivent presencial que acompanyà els espanyols fins al mateix lloc dels crims.

L'objectiu final d'aquella casta d'operacions, segons els testimonis protegits, era evitar que observadors externs poguessin esdevenir testimonis directes de les massacres que hi realitzava l'Armada patriôtica Rwandesa a la regió de Ruhengeri.

Tot allò es feia sota l'Alt Comandament polítc i militar del general Paul Kagame.

Tant el TAP002, com el TAP004, davant del magistrat-jutge, manifestaren com a impossible que es prengués la decisió d'eliminar ciutadans espanyols sense el coneixement o l'ordre previs del general major Paul Kagame en persona(pàg. 43).

(CONTINUARÀ)

La primera vegada que el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, esmenta el nom del general Paul Kagame a l'Acte del Sumari 3/2.008-D (pàg. 8 i 9), el situa assistint a la darrera d'una sèrie de reunions d'alts comandaments i dirigents de l'APR/FPR (Armada Patriòtica Rwandesa/Front Patriòtic Rwandès): la celebrada a Mulindi, el 31 de març de 1994, a les 14:30 hores.

Què hi feia, allà, Paul Kagame?

• Hi era present amb la finalitat de “preparar un atemptat que acabàs amb la vida de l'aleshores president de Rwanda Juvenal Habyarimana.
• Volien assaltar definitivament el poder, i crear una situació de conflicte civil”.

En paraules del magistrat-jutge, en aquella reunió de Mulindi es perfilaren els darrers detalls de l'atemptat contra l'avió presidencial: la determinació del lloc des d'on llançar els míssils terra/aire i la composició del comando que n'executàs l'atemptat.

El 6 d'abril de 1994, un Falcon-50 rebia els impactes de dos míssils de precisió SA 16 o IGLA, llançats des de la colina de Masaka, que hi provocaven la caiguda de l'avió i la mort instantània de tots els ocupants: el president de la República de Rwanda, Juvenal Habyarimana; el general major Deogratias Nsabimana; l'ambaixador Juvenal Renazo; el coronell Elie Sagatwa; el doctor Emmanuel Akingeneye; el major Thadée Bagaragaza; el president de la República de Burundi, Cyprien Ntaryamira; el secretar Bernard Ciza; el ministre Cyriaque Simbizi; la tripulació francesa, el coronell Jean-Pierre Minaverry, el major Jack Heraud i el sergent major Jean Marie Perine.

Aquell atemptat fou l'espira que provocà l'explosió i inicià les matances de civils; alhora que, des de l'Alt Comandament, Paul Kagame donava les ordres oportunes per atacar les Forces Armades Rwandeses (FAR), com a inici de la fase final de la presa del poder, tot i sabent que no s'impediria la més que previsible massacre de persones tutsi que havien romàs a Rwanda i serien assassinades els dies següents.

L'Acte del Sumari del magistrat-jutge no torna a esmentar el nom de Paul Kagame fins que no arriba a les pàgines 31-33.

És llavors quan comença a entrar molt més en els detalls i fonaments en què sustenta la resolució i els indicis racionals de criminalitat.

El testimoni protegit TAP-006, un civil, pertanyent a l'ètnia hutu, és un gran coneixedor de fets criminals ocorreguts a Rwanda. Havia ocupat diversos alts càrrecs dins el Govern de Rwanda: secretari general del Govern (entre el 19-07-1994 i el 22-08-1994); cap dels Serveis Secrets Civils del govern político-militar de l'APR/FPR; cap del Barreau Central National de la Interpol amb seu a la capital rwandesa, Kigali (entre el 22-08-1994 i 31-08-1995)... fins que va prendre la decisió de dimitir-ne i d'exiliar-se fora del país...

Davant del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, aquest testimoni protegit, en identificar els 10 responsables criminals més rellevants, comença assenyalant-hi el general major Paul Kagame, en la seva condició de Comandant en cap de l'Armada Patriòtica Rwandesa.

Li atribueix tres fets criminals, que són fruit directe i propi d'una decisió del general major Paul Kagame. A banda d'altres decisions que aquest també va prendre, però amb la intenció de cobrir altres crims comesos pels seus inferiors jeràrquics, bé sigui per ordre seva, o amb la seva coneixença o amb la seva aquiescència.

Els tres fets criminals, que aquest testimoni protegit atribueix clarament a la decisió pròpia i directa del general major Paul Kagame, són:

• les massacres de població civil a la ciutat nordenca de Byumba i als seus voltants, a finals d'abril de 1994;
• les massacres de bisbes i religiosos prop de Kabgayi, el mes de juny de 1994;
• i les massacres de civils a Kibeho i als seus voltants, entre el 21-23 d'abril de 1995.

Són tres crims que, segons el testimoni protegit, recauen damunt les espatlles del general major Paul Kagame, sota la seva responsabilitat directa.

(CONTINUARÀ)

L'Administració de Justícia espanyola, -Sumari 3/2.008-D-, a través de l'Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, magistrat-jutge del Jutjat Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional, amb seu a Madrid, decretava el 6 de febrer de 2008 la presó provisional de 40 comandaments militars rwandesos.

Els considerava membres actius d'un grup d'estructura político-militar fortament armat i organitzat.

Els acusava d'haver duit a terme activitats de caràcter criminal, a partir del mes d'octubre de 1990, tendents a eliminar la població civil.

Els denunciava com a autors d'actes terroristes de magnitud i intensitat diverses al territori de Rwanda, fonamentalment a la zona nord i centre, a les ordres d'un comandament estructurat, estable, organitzat estratègicament i fortament.

Els feia responsables d'haver desplegat un règim de terror, amb una planificació preestablerta de segrests, tortures, violacions de dones i al·lotes, empresonaments sense cap casta de procés, assassinats selectius de persones, destrucció i eliminació sistemàtica de cadàvers, massacres indiscriminades i sistemàtiques de poblacions refugiades, actes de pillatge, etc.

El magistrat-jutge de l'Audiència Nacional espanyola n'ordenava el lliurament de les requisitòries nacionals i internacionals oportunes.

S'interessava per la recerca i captura i per l'ingrés a la presó d'aquella quarantena de militars que havien de ser posats a disposició d'aquell Jutjat.

I també n'ordenava la publicació a les Ordres Generals de la Policia i la Guàrdia Civil, i al Servei d'Interpol, expedint-ne igualment les Ordres Europees de Detenció i Lliurament...

L'Acte del magistrat-jutge Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional, Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles, consta de 182 pàgines, redactades amb el màxim rigor i al més mínim detall.

El general major Paul Kagame -actual president de la República de Rwanda- hi és esmentat, a moltíssimes de les pàgines d'aquest document, en més de 100 ocasions!

Quan falten tan sols molt pocs dies per a les eleccions presidencials a la República de Rwanda, pot resultar força il·lustratiu atansar-se a aquest Acte del sumari 3/2.008-D, per veure què se'n diu, d'aquest personatge tan sinistre que avui dia està damunt fulla.

Pentura, d'aquesta manera, hom pot entendre i copsar millor el significat que comporta la farsa electoral a la Presidència de la República de Rwanda muntada per al dilluns 9 d'agost: arribant fins i tot a impedir, amb molt males arts, que hi puguin participar lliurement les formacions polítiques de l'oposició democràtica. I aconseguint el vistiplau de la comunitat internacional que roman muda, silenciosa, sorda, cega i inoperant!

És el cas de les Forces Democràtiques Unificades-Inkingi (FDU), entre d'altres. Aquesta formació política hi ha presentat com a candidata Victoire Ingabire Umuhoza.
Quan només falten uns pocs dies per a la jornada electoral, encara no ha estat autoritzada a inscriure's al Registre!

(CONTINUARÀ)

De manera incansable, la lluitadora i candidata a la Presidència de la República rwandesa, Victoire Ingabire Umuhoza, qui, 6 dies abans de la jornada electoral, encara no ha pogut inscriure la seva formació política -FDU-Inkingi- al Registre oficial, s'expressa i manifesta amb gran claredat al seu Mur del Facebook, on reprodueix opinions autoritzades sobre la situació a Rwanda:

• França, preocupada per la suspensió d'una trentena de mitjans de comunicació abans de les eleccions presidencials a la República de Rwanda
  Rwanda News Agency. Agence Rwandaise d'Information


• Els drets humans tenen por d'unes eleccions no democràtiques a Rwanda
  Channel 4 News


• El president Paul Kagame de Rwanda ha carregat contra els mitjans occidentals per criticar el seu estil de govern.
  Africa news.com. “Va defensar el sistema polític del país tot i la creixent preocupació per l'estat de dret i pels drets humans.”


• Polítics de l'oposició i periodistes, perseguits pocs dies abans de les eleccions a la Presidència de Rwanda Knaup Horand .

  Poc dies abans de les eleccions a Rwanda, com a model de país a l'Àfrica, l'oposició hi és fustigada i els crítics amb el règim són arrestats o assassinats. Malgrat el seu èxit en la transformació del país, el president Paul Kagame no ha tingut mai cap gran estima per la llibertat d'expressió i els drets humans...
  Durant anys Kagame va ser vist com un líder model a Àfrica... Els EUA varen construir una de les seves més gran ambaixades africanes a la capital de Rwanda, Kigali... El 2009, el Banc Mundial el va nomenar gran reformador del món...
  Els darrers mesos, just abans de les eleccions presidencials previstes per a dilluns que ve, el president ha mostrat una cara completament diferent -una cara més semblant a la d'altres líders africans-, prohibint diaris, arrestant periodistes i líders de l'oposició, quan no els ha fet matar... El govern s'ha distanciat dels assassinats; no obstant això cap dels casos ha estat resolt...
  A diferència d'altres líders africans, Kagame no és sospitós d'haver-se folrat les butxaques durant el seu mandat. La seva caravana d'automòbils és relativament modesta. No beu alcohol i valora la puntualitat. Els empleats que no arriben al palau presidencial a les 7 am, se'ls prohibeix d'entrar als locals durant les properes dues hores. Aquestes virtuts també han contribuït a la seva popularitat als Estats Units i Europa...
  Els Estats Units han ofert a Rwanda prop de $ 200 milions (154.000.000 €) en ajuda externa anual. L'ex primer ministre britànic, Tony Blair és un assessor personal del president Kagame. Aquesta primavera, el Fons Monetari Internacional li ha promès 431.000.000 $ per a un programa de lluita contra la SIDA i la tuberculosi. Cap altre país africà no rep tanta atenció i suport...

• Clau per veure els riscos polítics a Rwanda. Hereward Holland .

  La inseguretat i la repressió política van en augment a Rwanda, abans de les eleccions presidencials de dilluns que ve, on s'espera que guanyi Paul Kagame. La comunitat internacional ha elogiat a Rwanda per la seva ràpida recuperació, després del genocidi de fa 16 anys; per la seva estabilitat i per la seva visió de convertir-se en un país amb ingressos mitjans per al 2020... Però mentre el Banc Mundial va votar Rwanda, com el reformador de negocis que més ha millorat a nivell mundial, les desavinences dins de l'elit governant i la inseguretat regionals posen en perill el clima d'inversió... Aquests són alguns dels factors de risc:

  • Repressió als crítics . Kagame ha estat aplaudit per establir l'estabilitat i la reconstrucció del país després del genocidi de 1994... Però els seus crítics l'acusen de ser autoritari i d'haver perseguit la llibertat de premsa. Sostenen que la cohesió social i el desenvolupament han arribat a Rwanda, a costa de la llibertat d'expressió. Grups de drets humans diuen que hi ha hagut una ofensiva contra els mitjans crítics i els partits de l'oposició...
  • Divisions internes. Diplomàtics i fonts pròximes al govern diuen que les fissures a l'interior del Front Patriòtic de Rwanda (FPR) que governa, porten el risc de soscavar l'estabilitat de la nació...
  • Estabilitat regional. Rwanda depèn dels seus veïns per on passin amb seguretat els seus béns. Tot, des de la seva gasolina, dièsel i oli pesat ha de ser transportat per Kenya i Tanzània...
  • Mercat de capitals. El Comitè Consultiu del Mercat de Capital diu que la captació ha estat feble, perquè el paper del govern ha estat comprat principalment per inversors institucionals que s'aferren fins al seu venciment...

  Amb tot aquest panorama, Victoire Ingabire Umuhoza remarca que els riscos polítics principals a Rwanda, segons diplomàtics i fonts pròximes al govern, son les fissures existents dins del Front Patriòtic Rwandès (FPR), que posen en perill l'estabilitat de la nació...

  

  I també que, segons els analistes regionals, bona part de la banca, plantacions de te, cafè, tabac i minerals, empreses de productes d'exportació, etc. estan en mans de persones properes a Kagame i l'elit de l'FPR.

Una setmana més, i, d'aquí a 7 dies, la farsa democràtica d'unes eleccions presidencials a la República de Rwanda haurà culminat amb èxit aclaparador per al general Paul Kagame.

És el que es desprèn, si hom segueix de prop les incidències patides en carn pròpia per la representant opositora, presidenta de les Forces Democràtiques Unificades-Inkingi (FDU), Victoire Ingabire Umuhoza.

Previsiblement són a punt de reproduir-se set anys més de govern dictatorial tutsi. I amb això, n'hauran hagut de passar més d'una dotzena (sense que cap jutge pugui portar davant dels Tribunals el militar colpista, implicat en el genocidi rwandès).

En aquesta ocasió, les mesures governamentals adoptades durant el procés electoral de l'any 2010 ofenen la intel·ligència democràtica, mínimament desplegada dins qualsevol cervell humà.

A les fortes pressions jurídiques exercides, amb les quals s'acusa l'oposició de malfactora, s'hi afegeixen les accions violentes promogudes per eliminar físicament opositors, o per atemorir-los, o per fer-los desistir de postures crítiques, o per impedir-los d'inscriure's al Registre electoral.

És el que s'afanyen a anunciar els mitjans de comunicació d'arreu del Planeta, inspirant-se en les consignes emanades des dels grups de pressió dels EUA i del Regne Unit: és imminent la victòria aclaparadora del president Paul Kagame, dia 9 d'agost de 2010, a Rwanda.

Probablement no van errats de comptes i l'encerten de ple. Cosa que es tradueix, pràcticament, en la derrota vergonyosa de la vella Europa, autodeclarada democràtica, promotora de l'Estat del benestar, defensora dels drets humans, protectora del medi ambient!

No podem oblidar ni passar per alt que, al cap davant d'aquesta derrotada Europa, s'hi troba qui se n'ha exercit de molt mala manera com a president, durant la primera part de l'any 2010, José Luís Rodríguez Zapatero.

Per afegitó i per si això no bastava, el president espanyol accedeix a anar de bracet amb el president rwandès, a l'hora de presidir una iniciativa de l'ONU, com la dels Objectius del Mil·lenni -l'eradicació de la pobresa i la fam arreu del Planeta!-. Amb un duo presidencial d'aquestes característiques, estan cantats els resultats, més que previsibles.

Qui, d'una banda, amb les mesures governamentals adoptades, no ha aconseguit res més que incrementar la situació d'atur i malestar social a Europa; o qui no dubta a imposar la força dels seus mètodes violents, de l'altra; com poden servir eficientment de model a seguir perquè millorin, de fet, la situació de fam i de misèria arreu del món? Si més no, paradoxal, a més no poder!

Enmig de tot aquest rebombori promogut ni més ni manco que per la mateixa Organització de Nacions Unides (ONU), no ha de sorprendre que gent tan lluitadora i agosarada com la rwandesa Victoire Ingabire Umuhoza, aspirant a la Presidència de la República de Rwanda, en representació d'una formació política que ni tan sols ha estat autoritzada a inscriure's al Registre electoral, publiqui una sèrie de manifestacions cridaneres al seu Mur feisbuquer:

• “EUA no ha de reconèixer la farsa electoral rwandesa. Grups africans favorables a la democràcia fan una crida a l'Administració del president Obama perquè confirmi que es tracta d'una veritable farsa electoral.”

  Alhora que al·ludeix al fet que pocs dies abans de les eleccions presidencials una trentena de mitjans de comunicació han estat clausurats:

  Amb el sentit comú característic de la gent profundament democràtica, es demana:

• "Com és possible que es dugui a terme una elecció normal sense una premsa lliure, sense que els votants hagin pogut accedir a una informació independent i esdevenir així capaços de mantenir-hi un debat obert? Allò que veim no és una elecció presidencial lliure. Es tracta de l'orquestració tancada d'un exercici encaminat a designar el retorn de Paul Kagame al seu despatx.”
• ”Kagame diu als seus crítics: 'Passeu gana!' El president Kagame es va plantar dilluns davant desenes de milers de persones, a Gicumbi, amb un sol missatge ben senzill: si els seus crítics no són capaços de veure el suport que té, ja es poden cercar un altre lloc on viure.”
• ”Quatre candidatures i una sola veu durant la campanya electoral rwandesa. El règim pretén fer creure que vol consultar el poble. El seu objectiu primordial és conservar el poder que ha tengut, mantengut i defensat per la força. Aquesta mascarada electoral és una cortina de fum per a l'opinió internacional."

Amb un panorama d'aquestes característiques, s'acosta el dia de les eleccions “democràtiques” a la República de Rwanda, el 9 d'agost de 2010.

A més de les aportacions directes que Victoire Ingabire Umuhoza fa al seu Mur, d'altres mitjans també n'informen. És el cas d'UMOYA: Comitès de Solidaritat amb l'Àfrica negra.

Vet ací una anàlisi senzilla i acurada de la situació que es viu a Rwanda, pocs dies abans de la jornada electoral convocada per elegir el president de la República, el 9 d'agost de 2010.

Es parla de Victoire Ingabire Umuhoza, que ha viscut 17 anys exiliada a Holanda, la més coneguda d'entre les figures representatives dels partits de l'oposició. És una de les que han romàs sotmeses a pressions verbals i físiques, acusada de divisionisme i de difusió de la ideologia genocida.

S'hi explica que el règim del general Paul Kagame utilitza la premsa i els mitjans de comunicació per diabolitzar els adversaris. Cosa que evidencia el paper nul que hi tenen els partits de l'oposició: ni tan sols no han aconseguit d'inscriure'n els candidats al Registre electoral. Els únics candidats que s'hi han pogut inscriure pertanyen a partits satèl·lits de l'entorn del Front Patriòtic Rwandès del president Kagame, amb l'objectiu de crear la impressió que Rwanda compta amb un sistema multipartidista... (semblant a Guinea Equatorial, vaja!).

S'hi analitza la importància que poden tenir en el futur certs esdeveniments que poden ser l'expressió d'un règim que es debat contra la seva pròpia desintegració: continues mostres de desacord de Kagame amb generals de la cúpula dirigent militar, abandó del seu propi secretari privat, detencions de militars, atemptats frustrats contra companys dirigents (Patrick Karegeya, Faustin Kayumba Nyamwasa...), assassinats de periodistes independents com Jean-Léonard Rugambare, decapitacions de líders de l'oposició com André Kagwa Rwisireka...

S'hi explica com és aquest president rwandès que, des de l'any 1994 ençà és l'home fort del país, hores d'ara assaboreix el mal gust de veure l'increment de les tensions internes i de la violència s'hi està imposant.

S'hi dibuixa el paper dels països que mantenen relacions amb Rwanda. I la relació d'aquesta amb la República Democràtica del Congo.

S'hi considera molt important per a Rwanda i per a l'Àfrica Central que la comunitat internacional adopti un comportament més crítica davant del règim del general Kagame.